Bona pràctica tallers per a les famílies

Un pic al mes, l’escoleta Son Espanyolet, es dedica a fer tallers per a les famílies, així aquestes es poden sentir integrades i col·laboren amb els seus fills. Aquesta és una forma d’integrar a les famílies dins el centre i fa que millorin les relacions entre mestres i famílies dins un clima de confiança i seguretat. Alguns dels tallers que s’han fet fins ara consistien en realitzar unes capses de música, que aquestes constaven d’una capsa de sabates decorada en funció de la cançó que cada família havia seleccionat d’un llistat que les mestres els van oferir. Un altre dia es va fer un segon taller per treballar les cançons, d’aquesta forma els pares podrien conèixer quines són les cançons que es treballen a l’escoleta i treballar-les ells també a casa, així es realitza una feina conjunta. Pel que fa a les capses de música, ara s’utilitzen a les sessions de música per cantar la cançó que representa cada capsa.

Aquest taller va començar l'any passat, ja que l'escoleta només es troba oberta des de fa dos anys, i va sorgir a partir de la multiculturalitat del centre, és a dir, entre totes pensaven com poder aprofitar la multiculturalitat que té el centre per poder integrar a les famílies i varen arribar a la gran idea de fer aquest taller. 
Primer de tot, el que varen fer és un claustre entre tot el personal del centre, per xerrar de com volien fer-ho i que es faria, i sobretot, quines mestres serien les encarregades de dur-ho, és a dir, com es faria la coordinació. I una vegada varen quedar fixats tots aquests detalls, varen fer una reunió amb les famílies per presentar-los aquesta idea i en cas de que fos positiva, que poguessin decidir ells quins temes o activitats eren d'interès per ells.

Aquesta bona pràctica va dirigida a tots els nivells del centre (hi ha 2 aules de 0-1, 2 aules de 1-2 i 2 aules de 2-3) i a les seves famílies, per tant poden participar tots els infants. Com ja hem dit abans, es realitza un cop al mes a l’aula polivalent del centre, que és un espai comú on es realitzen altres activitats semblants. Sobre els horaris o jornades d’aquests, no podem definir un dia en concret ja que a l’hora de fer-ho sempre s’intenten adaptar a les necessitats i característiques de les famílies en relació als horaris. 

El que es pretén amb aquesta pràctica és fomentar la participació i col·laboració activa de les famílies amb el centre, a més, és una forma de millorar els vincles afectius entre tots els membres de la comunitat educativa i les famílies. També es treballa amb els infants les àrees de coneixement de l’entorn, de si mateixos i la comunicació i llenguatge. Com es pot veure, aquests tallers es basen en els fonaments dels vincles afectius i els aprenentatges significatius, així com també en que els infants puguin anar adquirint a poc a poc la seva identitat. 

El contingut en sí o el fi de fer aquest tipus de taller per a les famílies, no és el fet de fer manualitats, sinó que és establir relacions amb les famílies i entre aquestes.

A partir d’aquesta bona pràctica, ens han sorgit les següents preguntes:

-Totes les famílies es senten integrades?

-Les famílies gaudeixen de fer aquests tallers?

-Què passa quan s’ajunten famílies de diferents cultures, és a dir, qui fa de mediador per què pugui haver relació entre aquestes famílies?

Per allò que he xerrat amb les mestres i amb la coordinadora, l'opinió de les famílies és satisfactoria i postiva, la majoria considera que aquesta és una pràctica que dóna la oportunitat de relacionar-se entre tots i amb el centre, ja que mitjançant les activitats es crea un vincle d'amistat i totes juntes s'ho passen molt bé! Encara, que sí que de vegades les famílies que no entenen l'idioma, es troben una mica perdudes, però intenten integrar-les en la mesura de lo possible.
Com a millora d'aquest taller, estaria molt bé poder fer traduccions o cercar la manera de que el taller es pogués donar d'una forma neutral en quan a idioma, de forma que no hagués aquestes diferencies i realment totes les famílies estiguessin integrades. 

Aquest centre posa en pràctica moltes activitats o formes de fer, que poden enriquir molt als infants, però allò que dóna valor a aquest centre és l’estima que mostren les mestres cap als infants, és a dir, tenen molt en compte la part emocional (sentiments, emocions...), ja que consideren que un infant no pot aprendre o desenvolupar-se sinó té un bon vincle segur. 

Per últim, m’agradaria afegir que aquelles bones pràctiques que no tenen en compte, és el treball per ambients. I que tal vegada, convindria que fessin un plantejament en la organització de l’horari i la coordinació, per veure si poden afegir aquest tipus de treball tan important, com és el dels ambients.

Les competències que he treball fent aquesta activitat són les següents: 2.5, perquè m’han sorgit alguns dubtes o dilemes sobre els tallers que fan per a les famílies. La competència 4.1, perquè he estat capaç d’identificar quina és la fonamentació teòrica en la qual es basen a l’hora de fer aquests tallers. I la competència 4.2, perquè he estat capaç d’identificar aquest taller que fan a la meva escoleta, com a una bona pràctica, partint d’uns ítems que defineixen la bona pràctica.

Llistat bones pràctiques 0-3 anys

Una vegada visitat tot el llistat de bones pràctiques al 0- 3 anys, encara que m’hagin agradat totes les que hi havia, he decidit triar les tres següents, que són les que més m’han agradat:

-Juguem amb magranes: Aquesta activitat m’ha agradat molt, ja que és una forma significativa perquè els infants coneguin una fruita típica de la tardor a l’hora que treballen els sentits, perquè poden tastar la fruita, mirar el seu color, olorar-la, sentir el renou que fan en trepitjar-la....etc. Així com també, poden experimentar amb aquesta fruita a través de materials com pots, tubs...inclús poden pintar amb els grans de la magrana, fer transformacions... Per tant, amb aquesta activitat tan original, els infants treballen de forma transversal i global, aprenent coses de forma significativa i sobretot, divertida.

Aquí vos deix el link de la pràctica: http://www.xtec.es/~ccols/intercan/cucafera/cucafera.htm

 

-Mòbils i murals amb materials a l’abast: Aquesta altra pràctica m’ha agradat molt, ja que per una banda, convides als pares a entrar dins l’aula mentre es fa el període d’adaptació i per l’altra, es decora l’aula amb material natural tret del medi. Moltes vegades, no es tenen el compte als pares, i considero que són la part més important i que no em de deixar de banda, ja que els nostres alumnes són allò més preuat que tenen aquests pares. I que millor forma de fer-los partícips fent una activitat per l’aula o pel centre, així els infants es senten orgullosos dels seus pares, i aquests tenen l’oportunitat de conèixer l’escola realment des de dins, a on es crea una relació de confiança entre els pares i els mestres.

En quan als materials del medi, és una forma de reciclar i aprofitar tots els elements naturals dels quals disposem i que el fet de no ser estructurats ens permeten fer moltes coses creatives. A més la creació d’un mòbil decora l’aula, al mateix temps que convida a la verticalitat dels infants, és a dir, motiva a que els infants no caminants es comencin a posar drets per intentar agafar els elements que es troben penjants.

Aquí vos deix el link de la pràctica:                                 

http://www.xtec.cat/~ccols/intercan/lolanglada/mobils/mobils.htm

-Poder anar a beure aigua: Contínuament es xerra de la importància que els infants puguin ser autònoms en les seves rutines i en general, en tot allò que puguin fer per ells mateixos, però realment es dóna aquesta autonomia?

Aquesta pràctica amb el racó de beure aigua, m’ha fet reflexionar sobre si realment a les escoletes es dóna als infants aquesta oportunitat de poder ser autònoms. Mai m’havia aturat a pensar en aquest moment tan simple com és el de beure aigua. Allò que més m’ha agradat d’aquesta pràctica, és que els mestres consideren als infants totalment capaços i competents. Així com també, es pot dedicar més temps a fer altres activitats, perquè les rutines es tenen més assolides.  

Aquí vos deix el link de la pràctica:

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/mallorca/escoleta/escoleta01.htm

Les competències que he treballat en aquesta activitat són: 3.1, perquè una vegada observades aquestes bones pràctiques, m’he fet preguntes sobre allò que es fa a l’escoleta on faig les pràctiques. I la competència 4.2, perquè he estat capaç d’identificar aquestes pràctiques com a bones, argumentant-les.

Comparació jornades d’escoletes

Una vegada que he vist un vídeo sobre una escoleta anglesa, he visitat altres blocs a on conten experiències sobre diferents escoletes i he intercanviat amb algunes companyes de classe les jornades que fem cadascuna a l’escoleta a on estem (“Son Espanyolet”, “Taringa”, Calvià i Porreres”), doncs he pogut arribar a la conclusió, que la jornada en aquest primer cicle i en concret, a l’aula 2 – 3 anys, ve marcada o pautada per les rutines. I que totes tenim en comú el fet que les rutines marquen la resta de les activitats. És a dir, durant el dia es dóna molta importància al moment d’higiene, de son i d’alimentació, donant oportunitat als infants perquè a poc a poc vagin agafant més autonomia i sobretot, intentant que de cada vegada, vagin adquirint aquestes rutines fins a convertir-les en hàbits.

Un altre aspecte que tenim molt en comú entre les escoletes són els horaris i el seguiment del currículum d’infantil, ja que sembla que aquest últim s’ha d’acomplir tot i es basen en aquest, a diferència de l’escoleta anglesa. En quan als horaris, sembla que tot s’ha de fer pas per pas dins el seu horari i si hem d’acabar una activitat, convé deixar-la a mitges per un altre moment, ja que sinó tal vegada, anem “endarrerits” i no acabem la programació prevista a principi de curs... 

Cal parlar també del “bon dia” quan els infants arriben a l’aula cada dematí, aspecte molt important i comú que totes les escoletes tenen en compte i que permet que l’infant vagi creant la seva identitat, ja que es saluda a tots pel seu nom, es recorda qui ha faltat a classe i és un moment de reunió en grup.

Per tant, totes les escoletes es centren en les rutines, els hàbits i l’autonomia, i a partir d’aquests tres aspectes tan importants, es fan desprès les activitats que depenen de cada centre, però el tret més comú són les rutines. 

Aquells aspectes diferents entre escoletes o que tal vegada, no tenim tant en comú, són la metodologia emprada per la mestra i les estratègies que posa en pràctica, la implicació que tenen les mestres cap a aquesta etapa tan important de l’infant, la forma en que aquestes mestres organitzen l’espai, ja que segons com es troba distribuïda l’aula i la intenció pedagògica que té el material, doncs dóna més motivació i oportunitats d’aprenentatge als infants. Així, les pràctiques docents són molt importants i provoquen o condicionen el fet que una escoleta estigui en millors condicions.

Per tant, considero que allò que realment importa és situar a l’infant al centre, de forma que tot tingui relació amb ell i que allò que es faci a l’aula li sigui significatiu, que sigui ell el protagonista del seu aprenentatge. I de la meva escoleta introduiria alguns canvis, com per exemple, que els infants poguessin apropar-se més al món exterior, a la realitat, que no tot allò que es fa a l’aula quedés a l’aula, sinó que pogués haver continuïtat, però sobretot, aquell canvi que considero més importat, és que les rutines fossin com un moment educatiu més i que no tot girés en torn a aquestes, sinó que es poguessin fer més activitats perquè les rutines quedin integrades sense arribar a l’avorriment. I que els horaris fossin més oberts perquè els infants puguin anar més enllà en les seves produccions i en el seu desenvolupament.

Tots aquests aspectes es podrien introduir amb molta coordinació entre mestres i dissenyant la programació, una vegada que hagin conegut a l’infant per poder partir de les seves necessitats i interessos.  

 

Per aquesta entrada les competències que empro són: 1.3, perquè he revisat altres blocs a on conten experiències, per poder ampliar la meva formació, així com també he mirat vídeos. També he emprat la competència 3.2 perquè he aportat reflexions en quan a l’organització del centre: distribució del temps, espai, coordinació entre professorat i amb el context proper, contrastant aquestes opinions o reflexions amb evidències de la meva escoleta. I per últim la competència 4.2, perquè he pogut detectar bones pràctiques de les diferents escoletes i les he comparat, cercant semblances i diferències.

Creences de la mestra

Partint de l’observació que vaig penjar al blog sobre una activitat que varem fer amb els infants, que consistia en que cadascú pintes al seu full amb ceres, considero que les creences que he pogut observar de la mestra, és que a vegades, dóna per fet coses que tal vegada no haurien de ser així, ja que quan dos o tres nins/es (passats cinc o deu minuts d’una activitat, encara que la resta continuï fent l’activitat sense moure`s) es comencen a moure’s més, doncs dóna per fet que ja s’estan cansant i que és hora de recollir. Això és una creença que quan un infant és mogut perquè ja duu molta estona assegut, és perquè esta cansat, i si es comencen a aixecar els més moguts, doncs ja s’ha d’acabar l’activitat. Aquesta creença la vaig observar durant aquesta activitat, però cal dir, que no només l’he observat en aquesta activitat, ja que és una acció que sol passar a cada activitat amb els mateixos infants.

Considero que aquesta creença no s’hauria de manifestar, ja que tal vegada, esta llevant oportunitats a altres infants que sí segueixen fent l’activitat, però que necessiten fer les coses a un altre ritme més pausat.

Per altra banda, també he observat que la mestra té la creença que quan es troba el grup sencer, ja no es poden fer segons quines activitats, o que quan els infants més moguts coincideix que s’ajunten tots el mateix dia perquè aquell dia no ha faltat ningú, doncs tampoc es pot fer l’activitat. Tal vegada, hauria de canviar la mestra aquesta visió? Que en penseu?

M’agradaria remarcar, que encara que aquesta mestra sigui molt professional, sí que deixa que algunes de les seves creences afectin a la seva pràctica i que tal vegada, amb aquestes creences els infants es poden perdre grans oportunitats.

Els fonaments teòrics que coincideixen amb aquesta situació, serien basats en una pedagogia constructivista i basada en les rutines. La mestra fa sentir als infants constructors i protagonistes del seu propi aprenentatge, però com que es troba marcada per les rutines (creença de pensar que s’ha d’acomplir el currículum punt per punt) doncs no deixa més temps als infants perquè puguin anar més enllà en les seves produccions. No penseu que tal vegada, els darrers poden ser els primers?

Cal dir, que aquesta pràctica docent de la meva mestra, coincideix amb la meva visió constructivista, de permetre al nin que sigui protagonista del seu propi aprenentatge, però no coincideix amb l’era de les presses. Segons la meva visió, considero que el temps és un tresor que s’ha de concedir als infants. I no perquè uns necessitin menys temps que altres em de retallar oportunitats als que necessiten més temps.

Com podria plantejar a la mestra que reflexioni per ella mateixa sobre la seva tasca com a docent? Doncs a partir de les següents preguntes:

-Quins objectius et planteges amb l’activitat de pintar?

-Creus que a partir d’aquesta activitat es podria treure un diàleg del infants?

-Què aprenen els infants amb aquesta activitat?

-Consideres que realitzar aquesta activitat és significativa pels infants? És millor anar variant de material per pintar?

-Si en lloc de pintar amb ceres, temperes...és a dir, sempre sobre un paper, poguessin fer escultures, creus que els infants estarien més motivats i captaries millor la seva atenció?

-Amb quina àrea del currículum es trobaria reflectida aquesta activitat?

Les competències que he treballat en aquesta activitat són: 2.2, perquè identifico les creences de la mestra, contrastant les creences personals amb les pràctiques i activitats que observo dins l’aula. I la 4.1 perquè he estat capaç d’identificar els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme dins l’aula. 

Cal dir, que les altres competències en aquesta activitat no les treball, perquè només he focalitzat la mirada en les creences de la mestra i els marcs teòrics en els quals es substenta i no he observat altres aspectes.