Creences de la mestra

Partint de l’observació que vaig penjar al blog sobre una activitat que varem fer amb els infants, que consistia en que cadascú pintes al seu full amb ceres, considero que les creences que he pogut observar de la mestra, és que a vegades, dóna per fet coses que tal vegada no haurien de ser així, ja que quan dos o tres nins/es (passats cinc o deu minuts d’una activitat, encara que la resta continuï fent l’activitat sense moure`s) es comencen a moure’s més, doncs dóna per fet que ja s’estan cansant i que és hora de recollir. Això és una creença que quan un infant és mogut perquè ja duu molta estona assegut, és perquè esta cansat, i si es comencen a aixecar els més moguts, doncs ja s’ha d’acabar l’activitat. Aquesta creença la vaig observar durant aquesta activitat, però cal dir, que no només l’he observat en aquesta activitat, ja que és una acció que sol passar a cada activitat amb els mateixos infants.

Considero que aquesta creença no s’hauria de manifestar, ja que tal vegada, esta llevant oportunitats a altres infants que sí segueixen fent l’activitat, però que necessiten fer les coses a un altre ritme més pausat.

Per altra banda, també he observat que la mestra té la creença que quan es troba el grup sencer, ja no es poden fer segons quines activitats, o que quan els infants més moguts coincideix que s’ajunten tots el mateix dia perquè aquell dia no ha faltat ningú, doncs tampoc es pot fer l’activitat. Tal vegada, hauria de canviar la mestra aquesta visió? Que en penseu?

M’agradaria remarcar, que encara que aquesta mestra sigui molt professional, sí que deixa que algunes de les seves creences afectin a la seva pràctica i que tal vegada, amb aquestes creences els infants es poden perdre grans oportunitats.

Els fonaments teòrics que coincideixen amb aquesta situació, serien basats en una pedagogia constructivista i basada en les rutines. La mestra fa sentir als infants constructors i protagonistes del seu propi aprenentatge, però com que es troba marcada per les rutines (creença de pensar que s’ha d’acomplir el currículum punt per punt) doncs no deixa més temps als infants perquè puguin anar més enllà en les seves produccions. No penseu que tal vegada, els darrers poden ser els primers?

Cal dir, que aquesta pràctica docent de la meva mestra, coincideix amb la meva visió constructivista, de permetre al nin que sigui protagonista del seu propi aprenentatge, però no coincideix amb l’era de les presses. Segons la meva visió, considero que el temps és un tresor que s’ha de concedir als infants. I no perquè uns necessitin menys temps que altres em de retallar oportunitats als que necessiten més temps.

Com podria plantejar a la mestra que reflexioni per ella mateixa sobre la seva tasca com a docent? Doncs a partir de les següents preguntes:

-Quins objectius et planteges amb l’activitat de pintar?

-Creus que a partir d’aquesta activitat es podria treure un diàleg del infants?

-Què aprenen els infants amb aquesta activitat?

-Consideres que realitzar aquesta activitat és significativa pels infants? És millor anar variant de material per pintar?

-Si en lloc de pintar amb ceres, temperes...és a dir, sempre sobre un paper, poguessin fer escultures, creus que els infants estarien més motivats i captaries millor la seva atenció?

-Amb quina àrea del currículum es trobaria reflectida aquesta activitat?

Les competències que he treballat en aquesta activitat són: 2.2, perquè identifico les creences de la mestra, contrastant les creences personals amb les pràctiques i activitats que observo dins l’aula. I la 4.1 perquè he estat capaç d’identificar els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme dins l’aula. 

Cal dir, que les altres competències en aquesta activitat no les treball, perquè només he focalitzat la mirada en les creences de la mestra i els marcs teòrics en els quals es substenta i no he observat altres aspectes.